Tres segons...

Mentre pujo les escales de Cometa 3, dins el meu cap ressonen les fitxes del parxís contra la taula de fusta i vidre. Jo jugo amb les vermelles i moltes vegades guanyo. Tu estàs fent els deures mentre de fons a la tele apareix l'Espinete i Don Pinpón... els dos berenem pa amb oli i sucre... i a estones no ens barallem.

Però a mida que avanço graons aquests sons es transformen en uns teclats, un guitarra, un baix, una bateria, i una veu, una veu que ho lliga tot... Quant temps ha passat? Sembla que només hagin estat tres segons...